Les xarxes socials formen part del dia a dia de la majoria de persones, i estan acceptades amb normalitat com a vehicle de comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s del qual ens informem, estem connectats amb els altres i compartim amb el m\u00f3n les nostres experi\u00e8ncies personals. Moltes persones utilitzen les xarxes com un \u201caparador\u201d per mostrar com els va, qu\u00e8 fan, amb qui surten, etc. \u00c9s a dir, intenten crear i mostrar una determinada imatge social a partir de les mateixes <\/p>\n
Hi ha els qui miren la seva xarxa social alguna vegada al dia i els qui observen el contingut de manera ass\u00eddua, aix\u00ed com els seus propis \u201clikes\u201d o elements compartits per valorar aix\u00ed el seu \u00edndex de popularitat dins de la xarxa. Com s’ha exposat anteriorment, les xarxes socials s\u00f3n una forma d’\u201cexposici\u00f3\u201d de la vida d’una persona que, tot i aix\u00f2, moltes vegades no mostra la realitat. <\/p>\n
L’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser social per naturalesa, i en general, ens agrada sentir-nos integrats i acceptats al grup. El problema \u00e9s que les xarxes socials tanquen una s\u00e8rie de perills dels quals moltes vegades no en som conscients. Entre ells hi ha l’addicci\u00f3, una realitat m\u00e9s comuna del que pogu\u00e9ssim suposar i que es deu a una s\u00e8rie de factors que estudiarem ara amb m\u00e9s detall. <\/p>\n
El primer que cal tenir en compte \u00e9s que les xarxes socials s\u00f3n un negoci. Per molt que posem \u00e8mfasi a les seves bondats a l’hora de promoure la comunicaci\u00f3 entre persones, no es van desenvolupar amb un esperit altruista. Darrere de cada xarxa social hi ha una empresa que t\u00e9 com a objectiu -com el de qualsevol empresa- guanyar diners. <\/p>\n
I com guanyen diners les empreses que desenvolupen xarxes socials? Atraient i mantenint-hi una audi\u00e8ncia. Com m\u00e9s persones les utilitzin i com m\u00e9s temps hi passi la gent, m\u00e9s valuoses es converteixen des del punt de vista publicitari. Perqu\u00e8 les xarxes socials viuen, la majoria immensa, dels ingressos que els produeixen els seus anunciants. <\/p>\n
Per tant, des del punt de vista de l’empresa que les gestiona, tots els seus esfor\u00e7os s’enfocaran a intentar aconseguir que la seva audi\u00e8ncia romangui el major temps possible a la pr\u00f2pia xarxa.<\/p>\n
Per aix\u00f2 utilitzen diferents mecanismes. Potser el m\u00e9s destacable \u00e9s el propi algorisme de cada xarxa social, que estudia els comportaments i les prefer\u00e8ncies dels usuaris per fer recomanacions personalitzades. Aquests algoritmes esdevenen m\u00e9s i m\u00e9s eficients amb el pas del temps, aconseguint que pr\u00e0cticament tot el contingut que apareix davant dels ulls de l’usuari resulti rellevant per a ell, cosa que fa que sigui m\u00e9s dif\u00edcil abandonar la plataforma. <\/p>\n
D’altra banda, els dissenyadors de qualsevol model de xarxa social tenen un coneixement profund de com funciona la psicologia humana, i s\u00f3n plenament conscients del poder de les recompenses variables. No saber qu\u00e8 li espera cada vegada que es connecta proporciona a l’usuari una potent sensaci\u00f3 d’excitaci\u00f3 davant del que \u00e9s nou i inesperat, que en aquestes xarxes es concreta en interaccions com likes, comentaris, retweets, sol\u00b7licituds d’amistat o seguiment, etc. Aquest tipus de recompenses que la persona rep per mitj\u00e0 d’aquestes accions estimulen la creaci\u00f3 de dopamina, cosa que resulta altament addictiva. <\/p>\n
Despr\u00e9s hi ha altres aspectes que tamb\u00e9 tenen un paper important. D’una banda, el propi disseny dels productes, que generalment ofereixen contingut nou i fresc cada cop que l’usuari es connecta. I de l’altra, la il\u00b7lusi\u00f3 que a trav\u00e9s seu es crea una connexi\u00f3 amb altres persones, cosa que en el cas dels qui tenen una vida social escassa o nul\u00b7la, els pot portar a enganxar-se per cobrir la necessitat intr\u00ednseca de l’\u00e9sser hum\u00e0 de formar part d’una comunitat. <\/p>\n
Sovint, les persones que usen les xarxes socials hi passen m\u00e9s temps del que seria aconsellable. Aquesta exposici\u00f3 cont\u00ednua t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies, ja que comencem a veure el m\u00f3n m\u00e9s a trav\u00e9s del que se’ns mostra a trav\u00e9s d’elles que sota la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia personal, cosa que ens pot afectar de diverses maneres. <\/p>\n
FOMO (Fear of Missing Out)<\/strong><\/p>\n El fenomen conegut com a FOMO consisteix en la sensaci\u00f3 dels usuaris que tot el temps que no romanen a les xarxes s’estan perdent coses que estan passant, cosa que els produeix ansietat, aix\u00ed com un comportament compulsiu que els porta a connectar-se sovint a les xarxes socials (Facebook, Instagram, TikTok, etc.); sent aquest altre dels motius pels quals les xarxes socials enganxen.<\/p>\n La necessitat d’estar clicant repetides vegades per mantenir-se connectat amb les novetats de la xarxa (compulsi\u00f3) aix\u00ed com l’ansietat i el malestar que pot anar associat a estar desconnectat, s\u00f3n respostes que apareixen en una addicci\u00f3. Alhora, la connexi\u00f3 a les xarxes socials permet a la persona evadir-se de la seva realitat, generar una identitat nova i en molts casos, gestionar les seves emocions, la qual cosa pot donar lloc a diferents trastorns, com veurem a continuaci\u00f3. <\/p>\n Actualitzar constantment les xarxes socials genera ansietat a les persones que ho fan. Sens dubte, aix\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que repercuteix sobre la salut emocional; primerament, per l’estr\u00e8s que implica estar alerta i no enlairar-se del m\u00f2bil; i segon, perqu\u00e8 les xarxes socials condicionen en certa manera l’autoestima i la valoraci\u00f3 d’un mateix en funci\u00f3 dels \u201clikes\u201d que t\u00e9 una persona i de les imatges que penja. <\/p>\n Les comparacions amb la vida d’altres persones, sense tenir en compte que a les xarxes socials nom\u00e9s es mostra una part molt petita i normalment agradable o fins i tot \u00abid\u00edl\u00b7lica\u00bb de la vida de les persones, pot resultar molt perjudicial. Els usuaris d’Instagram, TikTok o Facebook, xarxes socials on nom\u00e9s es mostra la part m\u00e9s reeixida de la vida de les persones, poden comen\u00e7ar a desenvolupar problemes d’autoestima en comparar el que hi veuen reflectit amb les seves pr\u00f2pies vides, portant-los a creure que tenen una exist\u00e8ncia mediocre. <\/p>\nProblemes de salut mental<\/h4>\n